La MI i MC són les més importants. No es pot triar amb quines persones tindras més afinitat i amb quines menys, potser és la química, potser són caràcters... Amb MI hem compartit tot el que es pot compartir en una amistat: classe, colla, sortides noctures, pis, desenganys amorosos... i encara aguantem! Amb MC també, però ens portem uns mesos de diferencia el que ens ha portat que en determinats moments estiguessim més separades.
També hi ha altres noms que aniran sortint: NR, MB, JF, RM, EM, AP, ET són els que sortiran més al principi i després hi haurà la meva germana, la TX i altres... segons les etapes que anem passant...
Però no tot són flors i violes... També ens enfadem... i a vegades es culpa meva... Sóc massa impulsiva i vull fer les coses a la meva manera i si no surten bé... Us deixo un escrit que vaig fer ara fa relativament poc, per intentar posar pau a una situació que se'ns estava escapant de les mans...
"Temps era temps quan la monja Margarita patrullava pels carrers de Sergev. Eren altres èpoques, altres moments...
La mainada voltava pels carrers amb les seves bicicletes, altres adolescents estaven asseguts tot el dia menjant pipes i contemplant-se uns als altres (pavo, pavon...) i finalment altres joves anaven amb cotxes més destartelats fent fressa i sobretot, voltant tot el dia....
Però els anys passen i tots creixem i els mitjans de comunicació avancen i tot canvia... Creixen les preocupacions i aquelles vides que compartien temps i moments als carrers de Sergev han canviat. La mainada que corria pels carrers ara ja menja pipes i noves generacions els hi ha pres el lloc. Els adolescents han passat a l’etapa universitària i ara costa trobar-los pel poble i per acabar els joves que corrien pel poble han centrat les seves vides, han deixat els cotxes destartalats i s’han obert camí en el món professional i especialment en el personal.La monja Margarita observa el pas del temps i observa l’evolució i el canvi de totes les generacions de vergelitans. Els observa amb ganes d’aturar-los i donar consells, però no s’atreveix, perquè pensa que no la tindran en consideració, perquè son joves i es volen menjar el món i perquè cada persona ha de caure les vegades que faci falta per trobar el seu propi camí...
Ens fem grans i els nostres problemes, igual que l’edat, augmentes i cada moment del dia es converteix en una lluita particular. Cada persona es una batalla, un intercanvi de forces i de poder, on guanya la informació i el saber estar.
El temps passa ràpid, tot és molt ràpid... No tenim temps per menjar ni per estar un moment, tot s’accelera...Els joves que voltaven carrers no tenen temps de veure’s, la distància el separa, però els moments passats conjuntament i l’amistat que els uneix no...
La comunicació es la base de tota relació i, a vegades, les comunicacions excessivament ràpides fallen i no ens n’adonem. Quan parlem i ens veiem les cares, les coses es poden raonar i tot es posa a lloc. Però amb la distància, tot es magnifica i per tot arreu es veuen fantasmes, quan de vegades no hi ha fantasmes.
La monja Margarita, tot i que ja es molt gran, continua observant i pensa que aquestes noies avui l’han liat una mica massa i que haurien de “fumar la pipa de la pau”. Ella, quan era adolescent i abans de posar-se els hàbits, això de la “maria” també hi havia provat alguna vegada... Era una mica hippie i els porros estaven al pa de cada dia...
Finalment i per això crec que hauríem de fer cas a la monja Margarita i reconduir la situació i intentar posar-nos totes a lloc i fumar la pipa de la Pau.
Em semblen bé els números de la MI i intentar retallar una mica de per tot i buscar coses per fer econòmiques i xules! Crec que hauríem d’esborrar tots els mails d’avui 8 de maig d’avui, que estem pitjor que el Barça ahir i tornar a començar...
XOXIREEINS, AMIGUES I TORNEM-HI? Si algú pot som nosaltres...!
------------------------------------
Va anar bé i la cosa es va solucionar, però bé, la Monja Margarita era un recurs que va començar a funcionar fa 15 anys com a mínim...però això us ho explicaré demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada